L'editorial

Ahir dotze diaris de Catalunya van publicar un editorial conjunt, idèntic, a l’entorn de l’Estatut i de la sentència del TC que fa més de tres anys que es pensa.

Crec que l’editorial, pel to i pel contingut era correcte. No vaig saber veure res més que una defensa d’un text legal aprovat pel Parlament, per les Cortes i refrendat en referèndum pel poble de Catalunya.

No vaig trobar cap referència a independentismes ni separatismes. Sí una descripció del que pensen, esperen i senten moltes de les persones que viuen a Catalunya. Del que pensen del TC, si més no de l’actual composició d’aquest Tribunal. Del que esperen del que un dia o altre s’apreciarà, amb més o menys contundència, a la seva sentència: retrocés. I del que senten contínuament a partir de versions esbiaixades i interessades del que som i de com som.

Tanmateix, haig de confessar que no vaig llegir res de nou. Tot el que allà es diu, ho hem escoltat i àdhuc ho hem verbalitzat en altres ocasions.

Què va passar ahir perquè a resposta espanyolista fos tan contundent?. Al meu parer una única cosa: la unitat, una forma d’actuar poc habitual a casa nostra.

L’actuació d’ahir dels dotze mitjans és molt important. Fora bo que servís com a punt de partida d’una altra unitat: la dels polítics.

Malauradament, em sembla que aquesta presenta més dificultats. Exclòs d’aquesta unitat el PP per mèrits propis, hi ha un altre element de desunió, que no és altre que el PSC.

Moltes persones diuen que Montilla ha plantat cara a ZP quan ha convingut. Personalment, l’única plantada que li conec va ser per assumir la Presidència de la Generalitat, el que és el mateix, en interès propi. Cap més. Mirin les hemeroteques i, si troben alguna altra ocasió de divergència, m’ho diguin, si us plau.

Setmana blanca

El conseller Maragall s’ha despertat amb una idea genial: que les famílies aprofitin la setmana blanca per anar a esquiar, atès que les seves dades mostren que ara només ho ha el 5% del personal i li agradaria arribar al 50% (deu ser un d’aquests prescindibles informes encarregats a parents, amics i coneguts).

La cosa ve del “nou” calendari escolar, aquesta ximpleria de que les classes comencin el dia 7 de gener i que el juny no hi hagi mitja jornada, naturalment sense que els mestres facin ni 5 minuts més del que ara fan. I per quadrar els números, cal introduir una setmana de vacances addicional (a decidir per cada escola): l’anomenada setmana blanca.

Aquí es veu l’origen social del conseller i la seva ideologia socialista li ha aflorat per tots els porus. En plena crisi econòmica, amb el 20% d’atur declarat oficialment, amb un 40% de la població que treballa cobrant menys de 1.000 euros, la gran aportació del conseller a l’educació dels infants del país és que se’n vagin a esquiar una setmana.

Entretant, no s’ha complert ni un dels 8 objectius proposats per la Unió Europea, els nostres nens han disminuït globalment la seva comprensió lectora, els nivells de coneixements fan pena segons tots els informes independents (no els pagats pel departament). Però en aquestes circumstàncies, el conseller pacta amb els sindicats fer una setmaneta cap a l’hivern, mentre que la seva contribució personal a la millora de l’ensenyament és que les famílies se’n portin els nens a esquiar.

Fantàstic! (ara caldria encarregar un informe per analitzar les causes de la desafecció vers els polítics)

Algú sap...? -3-

Ahir al Congreso de los Diputados, CiU va defensar una posició contrària a la LOFCA que, segons deia l’Il·lustre de torn, representava la mort de l’Estatut (s’entén que la part del finançament, la resta ja finarà amb el TC).

ICV, ERC i PSC(OE) van dir que això era una fal·làcia i que la LOFCA era el millor que li podria passar a Catalunya (s’entén el millor desprès de la constitució, ara fa 6 anys, dels governs tripartits, que, com tots sabem ens està anant de perles).

Si això és així: algú sap perquè els serveis jurídics de la Generalitat estan fent informes per demostrar que l’Estatut preval sobre la LOFCA? I perquè, paral·lelament, els serveis jurídics de l’Estat estan fent informes per demostrar que la LOFCA preval sobre l’Estatut?

Algú ignora qui tindrà la raó?

Algu sap...? -2-

Algú sap quants "petits gestos" calen per compensar l'energia necessària per muntar l'imprescindible Snow Show?

Límit de lentitud

Avui, a causa de diverses obres a la meva Ciutat –allò del “Plan E”- he fet un itinerari diferent de l’habitual. M’he trobat en un barri que no coneixia i on el límit de velocitat, en diversos carrers, és de 10 Km/h.

Com que és una zona poc transitada, en aquell moment no hi circulava ningú més. He provat d’anar-hi a aquella velocitat. No sé si ho he aconseguit, atès que el velocímetre del meu cotxe té la primera ratlla de control de velocitat als 20 Km/h. He col·locat l’agulla entre 0 i 20, per tant, sense cap garantia d’anar a 10, naturalment.

L’experiència és surrealista.

No sé si l’ajuntament hi ha posat un radar. Si ho ha fet, es farà d’or.

He pagat fa poc una multa per anar a 70 en una zona industrial. No descarto haver de pagar una altra per anar a 15, fins i tot amb agreujants, atès que superaria en el 50% la velocitat permesa.

Ha arribat el meu ajuntament al límit de lentitud, o encara és possible un límit inferior?... marxa enrere, potser?

Efectes de l'increment de l'IVA

El Gobierno ens explica que l’any vinent incrementarà l’IVA en 2 o 1 punts, depenent del punt de partida actual.

He fet uns càlculs a l’entorn d’un exemple que m’és proper i veieu què surt:

Un dependent amb grau de dependència important i reconegut oficialment està en una residència privada, malgrat els seus ingressos són minsos, perquè tot i que fa més de 3 anys que té demana una plaça pública, encara no li ha estat atorgada.

Per arrodonir, suposem que paga 1.600 euros mensuals. Aquests 1.600 euros es desglossen en 1.495 euros de quota més 105 d’IVA. L’Administració posem que li paga 500, atès el grau de dependència. A l’Administració aquest dependent li costa 395 euros cada mes, i al dependent i la seva família, 1.100.

A partir del juliol proper, aquesta plaça haurà tingut un increment, posem del 3%. Pagarà 1.540 euros mensuals de quota més 123 euros d’IVA que s’haurà incrementat 1 punt.

Avui he llegit que es preveu un increment de pensions, etc. de l’1%. Suposem que l’Administració incrementa el seu ajut en aquest percentatge. Abonarà al dependent 505 euros.

Com a resultat el dependent haurà costat a l’Administració 377 euros mensuals. I a la família 1.158.

Dit d’altra manera, l’Administració haurà estalviat del seu pressupost 216 euros anuals. Multipliqueu, si us plau, pel nombre de dependents.

D’això se’n diu contenció pressupostària!

Idees per a un nou estudi

Aquests dies hi ha hagut un gran enrenou als mitjans arrel dels estudis que no serveixen per a res que ha encarregat el Govern.

Sobretot pel que fa al dels periodistes, naturalment. Ja sabem que és habitual que qualsevol qüestió que tingui a veure amb periodistes sempre té més ressò. N’és un exemple recent els fets de la Universitat de Barcelona, que van assolir un gran èxit de comunicació quan qui va rebre el xarop dels mossos va ser un periodista. Recordo també com va ser d’ingent la discussió sobre els danys col·laterals de les guerres arrel de la mort d’uns altres periodistes.

Bé, això és una altra discussió.

El que jo volia ara proposar és un nou estudi perquè l’encarregui el Govern a l’amic que ho necessiti.

Diuen els savis que per afrontar qualsevol problema, per saber què vols fer en la vida i en el futur, el primer que cal és que un es conegui a sí mateix.

Entenc que el Govern, ara que per fi ja sap què en pensen els periodistes, faria bé de fer un nou estudi, aquest cop per conèixer-se a sí mateix. Què en pensen els consellers i què en pensen els partits que hi donen suport.

Els SMS d’en Saura (un “tostón”) i d’en Bosch (poc sensible amb la gent amb dificultats) poden ser un bon punt de partida...